Humor, respecte i llibertat – Café dels Filòsofs, 26 de febrer de 2016

Humor, respecte i llibertat. Podem riure de tot? Se’ns pot prohibir riure d’alguna cosa o persona? On està el límit del respecte o la llibertat de pensament…?

L’Humor als clàssics

La paraula “humor” té origen al llatí i un significat relacionat amb quelcom humit o líquid. Més antigament, els grec anomenaven  chymós als líquids o humors que regulaven els ésser vius, especialment els homes. Recordem la teoría dels 4 humors hipocràtica que dominà la medicina fins els segles XVIII i XIX. El bon humor era entés com l’equilibri adecuat dels 4 humors vitals: bilis, bilis negra, sang i flema.

Humor i riure

  • Demòcrit conegut com el fundador de la teoria atòmica es també conegut com “el filòsofs que riu”
  • Sócrates (Plató), mestre de l’ironia y el humor fi (una forma de coneixement o preparació a ell) Exemple també dels perill que suposa l’us de l’humor.
  • Aristótil, el llibre perdut, la segona part de la Poètica ? Els perills de la catarsis del humor?
  • Diogenes cinics…
  • Epicur…

 Petit homenatge a Umberto Eco

Amb motiu del traspàs de l’Umberto Eco aquest passat 19 de febrer de 2016 vam voler recordar la figura i l’obra del autor del conegut llibre En nom de la rosa, inspiradora de moltes vocacions bibliotecàries i filosòfiques.

 

Sobre els llibres perduts d’Aristòtil, especialment unes bones anotacions sobre la segona part de la Poètica, temàtica sobre la que pivota la novela En nom de la rosa, perdido

El Riure… Fragment de la pel·lícula En nom de la rosa, inspirada en la novel·la de l’Umberto Eco

http://youtu.be/lGcDcO6bey4

L’últim crit de l’Eco

Crítica a la web 2.0… xarxes socials

Apocalípticos e integrados en UMBERTO ECO

Existe en la base de todo acto de intolerancia hacia la cultura de masas una raíz aristocrática, un desprecio que sólo aparentemente se dirige a la cultura de masas, pero que en realidad apunta a toda la masa. Un desprecio que sólo aparentemente distingue entre masa como grupo gregario y comunidad de individuos autorresponsables, sustraídos a la masificación y a la absorción gregaria: porque en el fondo existe siempre la nostalgia por una época en que los valores culturales eran un privilegio de clase y no eran puestos a disposición de todos indiscriminadamente.

 

Nietzsche riure vital i letal

«El hombre sufre tan terriblemente en el mundo que se ha visto obligado a inventar la risa.»2

El riure a l’obra de Nietzsche. Com a camí de superació: ríure de l’altre, ríure d’un mateix i ríure de la veritat insoportable de l’etern retorn. VIER… http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S0121-75502012000200012&script=sci_arttext#nu3

 

El cas Charlie Hebdo

Respecte i llibertat… humor i religió… les caricatures de Mahoma…

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s