Espanya, Catalunya, diàleg i filosofia

No declarar la diu (ara…) i allargar-la en el temps no és la mostra de derrota o debilitat ans al contrari, continuar perseverant en situació de pau és únic camí on Catalunya guanya i Espanya tambè. Situació de pau i de democràcia tensa, per construir una exigent independencia per valors, economicament sostenible si, però més important, èticament modèlica, per Catalunya, per Espanya o per qualsevol estat, nació o ciutat compromesa amb la dignitat de les persones i respecte als drets humans.

Si no pots ser fort, però tampoc saps ser dèbil, seràs derrotat

Sun Tzu


“…Si bien es muy cierto que nosotros no lo veremos, porque ya estaremos muertos i enterrados, también es cierto que los que vendrán después de nosotros, verán cómo los reyes de la tierra o quienes gobiernen las naciones, se arrodillarán ante Catalunya; entonces será cuando, los que hayan leído este libro, si aún queda algún ejemplar, comprenderán cuanta razón tenía su autor cuando, riendo, riendo, decía las cosas mas serias que se pueden decir, pues estamos persuadidos en que en tiempos venideros, si las cosas no cambian y van por el camino que van, de los catalanes se dirá que son “los compatriotas de la verdad” y todos los extranjeros nos mirarán como si mirasen la sangre de la verdad, y cuando darán la mano a un hermano nuestro, además del respeto y la admiración que le profesarán, les parecerá que tocan la verdad con las manos y, dado que habrá muchos que se echarán a llorar de alegría, los catalanes deberemos enjuagarles los ojos con el pañuelo, y ser catalán equivaldrá a tener todos los gastos pagados por donde quiera que vaya, y bastará que sea catalán para que la gente lo aloje en su casa o le pague la fonda, que es el mejor obsequio que se nos puede hacer a los catalanes cuando vamos por el mundo, y bien mirado, más valdrá ser catalán que millonario, y como las apariencias engañan, aunque sea mas ignorante que un burro, cuando los extranjeros verán a un catalán, pensarán que es un sabio que lleva la verdad en la mano, y esto hará que, cuando Catalunya se vea como reina y señora del mundo, nuestra fama sea tanta y tanta la admiración que se nos tendrá por todas partes, que habrá muchos catalanes que, por modestia, no se atreverán a decir que lo son, y se harán pasar por extranjeros.
Y si alguien se extraña de que un pueblo como Catalunya, que al costado de las otras naciones no es nada ni representa nada, porque no tiene ni independencia política, que es lo menos que se puede tener, y no pesa en el consejo de los Estados, por más que las razones catalanas sean siempre razones de peso, porque están llenas de realidad, sea una nación que deba llegar tan alto y haya de dominar el mundo sin armas, le responderemos que si cuando los romanos, in illo tempore, que decían los latinos, querían dominar la Judea se les hubiera dicho que llegaría un día en que los judíos les dominarían a ellos y a toda Europa, y como si esto no bastase, a toda America, que para entonces no estaba descubierta, estamos tan seguros como si lo viéramos que se hubieran echado a reir y no lo hubieran querido creer aunque se lo hubieran jurado…”

Concepte General de la Ciència Catalana, llibre 3r, capítol XVIII.


Filòsofs pel diàleg

https://www.opendemocracy.net/democraciaabierta/philosophers-working-at-catalan-universities/declaraci-n-sobre-la-crisis-en-catalu

Noticia

http://www.lavanguardia.com/politica/20171004/431795294183/filosofos-manifiesto-catalunya-dialogo.html

http://www.ara.cat/politica/Catalunya-independencia-Filosofia_0_188

Diferents filòsofs que treballen a les universitats catalanes han emès un comunicat que pretén llimar diferències entre el govern de Catalunya i l’executiu espanyol. Fins a 32 intel·lectuals han signat el manifest, entre els quals figuren Norbert Bilbeny, Victòria Camps, Alexander Fidora, Daniel Gamper, Víctor Gómez Pin i J. J. Moreso. El primer punt del text rebutja la violència policial, i afegeix que “mai pot ser justificada, hi hagi hagut o no una sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya”.

Sota el títol “Declaració sobre la crisi a Catalunya”, aquest grup de docents proposa la creació d’una comissió formada per “representats experts de tots els principals partits polítics, inclosos els de l’oposició de tots dos parlaments”, el català i l’espanyol, per resoldre el conflicte. Es tractaria d’un primer i immediat pas “per reduir la tensió” entre governs.

Aquest grup de filòsofs creu que la comissió hauria d’anar més enllà i no tan sols argumentar d’acord amb la Constitució espanyola, sinó també tenint en compte el dret internacional. A banda, també consideren que s’han de tenir en compte “normes ètiques” per prendre les decisions corresponents.

Malgrat que els 32 intel·lectuals creuen “improbable” que tots els membres acceptin un consens sobre les actuacions que s’han de dur a terme, no veu impossible que s’arribi a una decisió que, això sí, hauria de ser aprovada “àmpliament” per més del 50% dels vots. Els filòsofs no especifiquen quina solució és l’adequada, però si que hauria de tenir en compte tots els escenaris. “Les opcions alternatives com ara més autonomia per a Catalunya o una reforma federal d’Espanya haurien de ser també sobre la taula”, diu el comunicat.

Finalment, els docents assenyalen la Unió Europea, a qui suggereixen que intervingui en el conflicte. Consideren que la majoria dels partidaris de la independència es consideren pro europeus, a diferència d’altres moviments nacionalistes. “Creiem que una actitud pro europea ha de tenir en compte la consideració dels interessos rellevants de tota la Unió Europea”, sentencia l’escrit.

Anuncis