Orient bíblic, una visita al museu de Montserrat

img_5861img_5860-1

Un recorregut per la col·lecció d’arqueologia seguint els passos del P. Bonaventura Ubach, fundador de l’antic Museu de l’Orient Bíblic de Montserrat. Passejarem per Egipte, Mesopotàmia, Terra Santa, Xipre i el Món Clàssic.


nota INFO – dilluns, 14 de gener de 2008 – RAÜL MAIGÍBarcelona

El llegat del biblista arqueòleg

El Museu de Montserrat ha publicat un extens catàleg sobre la seva col·lecció egípcia, la més important de Catalunya, que esdevé un homenatge al fundador, el monjo Bonaventura Ubach

El monjo Bonaventura Ubach (Barcelona, 1879 – Montserrat, 1960) es va veure seduït per l’Orient Mitjà a partir de la seva recerca com a biblista. Volia conèixer els territoris de l’Antic i el Nou Testament per poder editar una obra depurada amb els textos de la Bíblia traduïts al català i comentats. La Bíblia de Montserrat va ser, efectivament, una obra pionera i reconeguda, però pel camí es va produir un altre fet substancial per al monestir benedictí. I és que en els diferents viatges que va fer per l’Orient Mitjà, Ubach va anar recopilant a principis del segle XX nombrosos materials arqueològics que van conduir a la creació del Museu de l’Orient Bíblic, origen de l’actual museu del monestir. El seu treball va significar la primera escola sòlida d’orientalisme antic a Catalunya.

El Museu de Montserrat, alimentat amb més donacions posteriors, té encara avui la col·lecció d’antiguitats egípcies més important de Catalunya. La secció d’egiptologia del centre ha quedat recollida ara en una completa guia catàleg, presentada dimarts passat. L’obra, coordinada per Javier Uriach i Jaume Vivó, és una producció del Museu, juntament amb la Societat Catalana d’Egiptologia, amb el finançament de la Fundació Uriach 1838 i la coordinació de la Fundació Abadia de Montserrat 2025. A banda de ressenyar amb fotografies i estudis el catàleg de peces del Museu, el llibre situa també la trajectòria del pare Bonaventura Ubach, els inicis de l’egiptologia a Catalunya, així com una síntesi històrica de la civilització que es va forjar vora el Nil.

UN MONJO INTRÈPID 
Bonaventura Ubach va començar a recopilar materials arqueològics ja des de la seva primera estada a Jerusalem, el 1907, quan va ser nomenat professor al Seminari Siríac d’aquesta ciutat. En tornar a Montserrat el 1910 ja arrenca el primer nucli del Museu de l’Orient Bíblic en una petita sala de l’hostatgeria de l’abadia, que anirà creixent i evolucionant al llarg dels anys fins que el 1962 es divideix en les quatre seccions actuals del fons arqueològic de la institució: Mesopotàmia, Egipte, Terra Santa i Xipre. Ho recull en un article del volum Pius-Ramon Tragan, també monjo montserratí, que insisteix en la importància de l’estudi del món egipci per conèixer millor la història d’Israel i el context de formació dels textos de la Bíblia. És en aquesta línia on cal situar el treball d’Ubach, del qual es preveuen publicar també les memòries dels seus viatges per Mesopotàmia. Ubach va viure 27 anys consecutius a l’Orient, treballant en la il·lustració de la Bíblia, i va tornar el 1951 a Montserrat, on va passar els darrers anys de la seva vida.

Josep Padró, impulsor de la Societat Catalana d’Egiptologia el 1988, s’encarrega de dibuixar l’evolució que ha tingut a casa nostra l’interès per l’antic Egipte. El primer estudiós català que va visitar Egipte va ser, a principis del segle XIX, Domènec Badia i Leblich, que va assumir el pseudònim d’Alí Bei-el-Abbasí. Però el primer egiptòleg català i estatal és el reusenc Eduard Toda, cònsol espanyol a Egipte, que a finals del segle XIX va portar una important col·lecció d’antiguitats egípcies que va lliurar al seu amic Víctor Balaguer per al museu que aquest va fundar a Vilanova i la Geltrú. Es dóna el cas que el museu vilanoví ofereix actualment una exposició sobre el llegat de Toda, que es podrà visitar encara fins al 17 de febrer.

UN FONS DE REFERÈNCIA 
El nou catàleg –amb traduccions al català i a l’anglès– aborda el fons egipci del Museu de Montserrat cronològicament, des de materials de sílex del neolític fins a teixits coptes del segle VI dC. El Museu conté una mòmia humana, diferents sarcòfags, escultures i nombrosos objectes funeraris.

MONESTIR DE MONTSERRAT – Capella del Santíssim, de 1977, amb escultures de Josep Maria Subirachs (1927).

 

Anuncis