La dona trencada, S. BEAUVOIR – Tast de Filosofia 30/11/2017

“La meva obra més important és la meva vida”

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir (París, 9 de gener beauvoirde 1908 – ibid. 14 d’abril de1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.

De família burgesa i culta, rep una estricta formació catòlica, però ben aviat en qüestiona els principis i els rebutja. A la Sorbona, on es llicencia el 1929, coneix Jean Paul Sartre, amb qui mantindrà durant 51 anys una relació d’amor i bona entesa però amb molts moments baixos. Crítica amb els vincles familiars, no s’hi casa ni hi comparteix domicili.
Exerceix la docència des del 1929 fins al 1943. Els seus viatges per Europa, Xina, EEUU i Cuba són a la base de diversos llibres.
El seu gran èxit és El segon sexe (1949), assaig cabdal per a diverses generacions de dones que es traduirà a la majoria d’idiomes del món. La seva aparició  en una Europa devastada per la Segona Guerra Mundial, és motiu de controvèrsia ja que analitza els  fets que releguen la dona a un segon terme i fa crítica a la prepotència masculina, 
Es converteix ben aviat en el llibre de referència dels moviments feministes, sobretot el nord-americà, més polític que el francès. Juntament amb Sartre, Beauvoir és una de es fundadores de la revista “Les temps modern” (1945), publicació que serà un referent per a la intel·lectualitat d’esquerres de tot Europa i, sobretot, per a la resistència espanyola. Beavouir va denunciar l’opressió contra la dona però també va ser sempre una defensora dels drets dels marginats, fossin pobles oprimits (l’Espanya franquista, Alger, Vietnam…), o minories o col·lectius (presos polítics, vells, etc.). Des de 1974 fins a la seva mort, va presidir la “Lliga dels drets de la dona”.
“La meva obra més important és la meva vida” (Simone de Beauvoir)

El segon sexe (Le Deuxième Sexe, en francés) és un llibre escrit al 1949 per Simone de Beauvoir, quan tenia 41 anys. Es tracta d’una de les obres més conegudes i més importants per al moviment feminista.  Fou inclosa a la llista de Llibres Prohibits del Vaticà.

El treball forma part d’un doble marc filosòfic, el de l’existencialisme i el de la fenomenologia. Per tant, el seu assaig no és una simple declaració sobre la situació de les dones després de la Segona Guerra Mundial; és una obra amb un contingut filosòfic, ric en referències literàries, històriques, sociològiques, biològiques i mèdiques.

La tesis que apareix a través de les pàgines és que cap dona té cap destinació, cap argument. Simone de Beauvoir, excloent tot el determinisme en l’ ésser humà, s’interessa tant en la inferiorització de la dona com en un fet, com en les seves causes, que no poden provenir de cap ordre natural. El existencialisme també implica la plena responsabilitat humana, per tant, Beauvoir penalitza gairebé tantes dones, que denuncia la passivitat, submissió i falta d’ambició, que els homes, acusant-los de sexisme, la covardia i, de vegades de crueltat. Per tant, considera que l’ emancipació de les dones succeirà gràcies a la solidaritat entre homes i dones. Segons ella, les dues grans coses que permetrien a les dones emancipar-se són el control de la natalitat i l’accés al món laboral.

Cafè de Flore a ParísCafe_de_Flore_Paris.JPG

Beauvoir freqüentava habitualment el Cafè de Flore, que es troba en Saint-Germain-des-Prés, a París. Es reunia amb els seus amics després de la publicació de L’estrany d’Albert Camus, un èxit del 1943. Camus estava treballant a Gallimard i va ser també en les activitats clandestines, i va participar en el disseny, la impressió i distribució del periòdic clandestí Combat. Poc abans de l’alliberament de París, Camus i els seus homes es varen fer càrrec de les impremtes i les oficines de Kollaborateurpresse, i als carrers van començar la primera venda pública de Combat i de Libération. Una nit, es varen presentar Louise i Michel Leiris, el poeta i la seva dona al Cafè de Flore de Beauvoir, on ja hi eren Pablo Picasso i Dora Maar.Picasso havia escrit una petita obra de teatre, que llegia en veu alta a les funcions públiques. A aquestes vetllades assistien Simone de Beauvoir, el psiquiatre Jacques Lacan i la seva parella Sylvia Bataille, una actriu coneguda, i es varen reunir per primera vegada amb Lucienne i Armand Salacrou. En aquest cercle també s’inclou Jean Genet.

ACTIVISTA POLÍTICA – NOVEL·LA

La dona trencada és una col·lecció de tres narracions que Simone de Beauvoir va publicar en 1967 amb Gallimard. La dona trencada és també el títol de l’última i més llarga novel·la de la col·lecció que també inclou L’edat de la disceció i Monòleg.

La dona trencada (1968)
Des de la seva publicació, aquesta obra, considerada menor i formada per tres narracions, no ha deixat de traduir-se i reeditar-se. Com la resta de l’obra de la Beauvoir es dirigeix sobretot a l’intel·lecte. El seu estil literari no és gaire elaborat però és contundent, ben construït i sincer. Per l’autora, el deure d’un escriptor és “retratar el món tal com és per suscitar en el lector la voluntat de canviar-lo”. Aquests tres relats tenen com a personatges principals tres dones diferents en moments de dubte i crisi existencial. Les protagonistes, Monique, Murielle, i altres dones, han construït la seva vida en funció de la dels altres. Quan al seu voltant les coses canvien, tot el seu món trontolla, la seva existència deixa de tenir sentit i, en plena crisi, es qüestionen la pròpia identitat:
Jo, ¿què vol dir, això?

Esquema dels relats

  • L’edat de discreció

The Age of Discretion , el protagonista és un intel·lectual dels seixanta. Al principi, es mostra com una dona segura amb fortes conviccions. Tanmateix, es torna cada vegada menys segura de si mateixa quan té dificultats en el camp familiar i professional. Ella sent que no es pot comunicar com abans amb el seu marit i se sent traïda quan el seu fill escull un camí en contra de la seva voluntat. També en el camp professional, experimenta el fracàs del seu últim llibre. Aproximant-se a la vellesa, es posa a qüestionar la seva vida pel seu futur com una dona vella.

The Age of Discretion , la protagonista és una intel·lectual dels seixanta. Està polititzada amb fortes opinions fins que és massa intransigent per als seus familiars.

  • El Monòleg

El Monòleg és en realitat el monòleg boig d’una dona. Ella té les seves idees sobre la seva persona i la vida que mereix, però la realitat és decebedora. La seva filla es va suïcidar, va perdre la custòdia del seu fill, ella està divorciada i no té relació satisfactòria amb la seva mare. Està en la histèria contra aquestes persones i tota la societat que no la valida com una vida respectuosa.

A The Monologue, és una dona que ha perdut els lligams familiars, que està amb ira contra la societat.

  • La Dona Trencada

El nou epònim, el tercer de la col·lecció, pren la forma del diari de Monique. Monique és una mestressa de casa que aposta per la seva relació i maternitat. Les seves filles la deixen creixent i es preocupa perquè el seu marit sembla estar allunyant-se d’ella. De sobte, s’assabenta que el seu marit, Maurice, li està enganyant amb una dona més jove i que li ha estat infidel amb ella durant vuit anys. Seguint els consells del seu amic, intenta comprendre la situació. Al final, és a través de la redacció del seu diari que intenta comprendre la situació.

La Femme rompue, Monique és sobretot una mare consagrada i una dona model. Ella és una dona que valora les relacions humanes i compleix les necessitats d’altres que no pot comprendre la seva vida sense les seves funcions de relació.

tast de filosofia - dona trencada

Anàlisi La dona trencada

Aquest llibre és una de les dues col·leccions de contes de Simone de Beauvoir. Amb la novel·la Les Belles Images , aquesta col·lecció de relats curts va ser un retorn a la ficció de Beauvoir després d’un llarg període en què només va publicar escrits autobiogràfics (1958-64). La publicació de La femme rompue també representa el final de l’escriptura de ficció de Beauvoir. La recepció va ser decebedora per l’autora: va considerar que el seu treball era incomprès. Segons Beauvoir, les dones lectores eren massa simpàtiques amb personatges que no interpretaven bé la denúncia de l’autoengany, que era la intenció. (Dow, 2005)

En la història curta “The Broken Woman”, Monique és una mestressa de casa tradicional que es desploma com a conseqüència de la infidelitat del seu marit. Aquesta notícia il·lustra les crítiques de la societat patriarcal per part de Simone de Beauvoir. En assumir el paper tradicional de la mestressa de casa, Monique fa que la seva vida sigui massa dependent de la vida dels altres. Va basar la seva identitat en l’amor i la maternitat de Maurice. Quan s’assabenta de la infidelitat de Maurice i ja no se li demana que compleixi les necessitats de les seves filles que ja té famílies, té dificultats per trobar-se a si mateixa (Besirevic, 2012). Monique s’ha dedicat a la seva família perquè això és el que exigeix ​​l’autoritat de la societat, però les conseqüències d’aquesta dedicació no són favorables. Maurice la enganya amb una jove molt diferent d’ella; una dona independent que treballa. La mateixa Monique sospita que ella també era “mare de gallina” per a les seves filles. A través de la seva redacció en el seu diari, finalment intenta aclarir la seva situació i examinar la seva pròpia vida, però li resulta difícil discernir la seva persona del seu paper de mestressa de casa. La situació de Monique mostra les pressions de la societat per situar les dones en papers estrets que no omplen la vida, però el seu exemple també exigeix ​​la responsabilitat individual d’examinar les decisions i cultivar la pròpia vida.

Edicions

  • The Broken Woman, París, Edicions Gallimard , 1967; re, París, Gallimard, “Folio” n o  76, 1972; re, París, Gallimard, “Folio” n o  960 1978

Adaptació

Adaptació per a televisió

Bibliografia

  • Besirevic, L. (2012). El problema de la societat a lesbelles imatges i La dona trencada de Simone de Beauvoir: una anàlisi del paper de la societat en la vida de les dones dels anys 60 . (Document d’estudiant). Linnéuniversitetet. text complet  [ arxiu ]
  • Dow, S. (2005). La dona trencada de Simone de Beauvoir: recepció i enganyModern Language Review, 100, 632-644.

 


A dia d’avui… analitzem breument algunes dades del eurobaròmetre del 20 de novembre de 2017

http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/Survey/getSurveyDetail/instruments/SPECIAL/surveyKy/2154

PDF ebs_465_sum_paygap_en Gender Equality 2017 – Gender Pay Gap

PDF ebs_465_sum_equality_en Gender Equality 2017 – Gender Equality, Stereotypes, and Women in Politics


F2017-0216a25N.jpgdiptic25N17 sant boi


 


Performance: noms de dones del passat, llum de dones del futur

https://mimesisblogagenda.wordpress.com/2014/03/30/de-diotima-a-h-arendt-la-veu-de-les-dones-a-la-filosofia/

 

IMG_6186IMG_6185

RAE i el llenguatge sexistes nov 2017

IMG_6184IMG_6183IMG_6202

Anuncis