Io Saturnalia! Ave Sol Invictus – Tertúlia ambientada – 21 desembre 2018

Saturnalies a Nadal

Desprès d’un breu joc conduit per Juanjo descobrim la proclama per a la més gran i transgresora festa romana: Io Saturnalia! Ave Sol Invictus!

Brindem i ens disposem a iniciar la celebració de les Saturnals amb una aproximació a aquesta festivitat romana i com ha derivat en el nostres Nadal i Carnaval.

Una de les principals fonts sobre aquesta festivitat es Macrobio. De la vida de Macrobi, no se sap molt, i el poc que es transmet dels seus contemporanis no és del tot fiable. Es conserven dues obres seves, la més important, Les Saturnals.

Els temes són molt diversos: des del nom i origen de la Saturnalia de commutació per discutir els antics cultes cursiva (Llibre I), llavors les dites i sentències (Llibre II), un dels quals es mouran a la conversa famosos Virgili. Aquesta és la part més àmplia i més sentit (llibre III-VI). Es parla de mesures difícils i controvertits, de superioritat sobre Homer relacions entre Eneida i la poesia arcaica Amèrica, etc. i acaba amb les discussions sobre insults i respostes a diverses preguntes com la famosa: va ser l’ou o la gallina que va néixer primer? ( Ovumne prius fuerit an hen? ) (Llibre VII tanmateix incomplet). Molt rarament Macrobio esmenta les seves fonts immediates, entre les quals es trobavenAulus Gellius i Plutarque , potser Varro .

Per acabar ens regalarem, com era costum romana, unes figures de fang i espelmes.

ANTECEDENTS de les SATURNALS, la celebració del solstici d’hivern origen del Nadal i el Carnaval

L’origen agrícola la festivitat la fa común a diverses cultures mediterránea. Saturn, el Cronos grec és el deu rei durant l’edat d’or dels homes mitologia grega.

Temps d’ «una dorada estirpe de hombres mortales», que «crearon en los primeros tiempos los inmortales que habitaban el Olimpo. Vivieron en los tiempos de Crono, cuando reinaba en el cielo;… » (Trabajos y días, versos 109 y siguientes)

Lawrence_Alma-Tadema_800x669

La Edat d’or no coneix ni la guerra, ni la feina, ni la vellesa, ni la malaltia -les persones moren en un somni Pacífic-, ja que la terra produeix béns en quantitat suficient per satisfer totes les necessitats.

Crònia (Κρόνια) fou un festival celebrat a Atenes i Tebes en honor del tità Cronos, el culte del qual havia estat introduït molt antigament a l’Àtica i tenia un temple en comú amb Rea. El festival es feia el dia 12 del mes de Hecatombaeon o més antigament μην Κρονιων (‘mes de Crono’).

També a l’illa de Rodes es feia un festival en honor de Cronos (potser equivalent al fenici Moloc) on es feien sacrificis humans, generalment de criminals. Aquí el festival es feia el dia 16 de Metageitnion.

Purim (פורים, sorts) és una festa secundària dins el judaisme, però molt popular. Prové del llibre bíblic d’Ester. Commemora l’alliberament dels jueus de l’extermini a què els havia condemnat Haman, el ministre plenipotenciari del Rei Assuer de Pèrsia durant el regnat de la dinastia aquemènida. Es creu que aquest monarca podria ser el sobirà Xerxes I de Pèrsia i que va regnar des de l’any 486 aC fins al 465 aC.

El nom de Purim segons la Bíblia prové del sorteig que va fer Aman per tal d’establir el dia del genocidi del poble jueu. La festa fou instituïda per Mardoqueu i aquesta té lloc el 14 d’Adar, data que sol correspondre amb el mes de febrer o març. A part de la lectura que es fa del llibre d’Ester a la sinagoga (matí i tarda) ha esdevingut molt popular l’intercanvi de regals entre veïns i amics. Els homes estàn autoritzats a beure vi fins a “confondre els noms d’Amán i Mardoqueo”.

saturnalia_800x800

Catulo, el poeta romano, lo describió como “el mejor de los días”, 17 de diciembre

17 desembres 473 a C. Tot i que incialment les saturnales era només una jornada festiva es va anar ampliant progressivament els dies festius fins a un total de 7.

Juvenalia

Al segle IV d. C. les Saturnals són prohibides a tota roma.

saturnalia-couture-thomas-romans-of-the-decadence_800x669

 

Elements de les celebracions de les Saturnals

  • Banquets
  • Vi
  • Guarniments i torxes,
  • Regals, figures, espelmes 
  • Permissivitat del joc
  • Inversió social

saturnaliajuventud_800x669

Actualitat, retorn al paganisme?

https://www.farodevigo.es/sociedad-cultura/2014/12/26/saturnalia-tiempo-paz-loterias-amigos/1156087.html

14-saturnalia_800x669

LES SATURNALS DE MACROBIO – PDF

Aquesta festa romana es considerada per molts l’orígen del nostre carnaval actual i una bona manera de acostar-se a ella és l’obra de Macrobio, escriptor i gramàtic romà, amb el nom de Saturnalia, escrita al voltant del 384-395 o 430-440 segons autors.

Es tracta d’un simposi literari incomplet de set llibres escrit durant els dies de les festes de les saturnals del año 384 d. de C. on dotze erudits romans, un d’ells el gramàtic Servio, es tanquen per celebrar tres banquets literaris a les cases dels senadors romans Vetio Agorio Pretextato, Virio Nicómaco Flaviano y Quinto Aurelio Símaco, per parlar i dialogar sobre  Virgili, tradicions romanes, filosofía, gramática i  curiositats. L’obra sembla ser un homenatge a la vella Roma pagana front el cristianisme cada cop més present. Al segle IV d. C. les Saturnals són prohibides a tota roma.

Per als especialistes aquesta obra és l’inici de la literatura comparada

Alguns fragments de l’obra de Macrobio

Esclaus: En esta festividad las familias respetuosas con la religión honran primero a los sirvientes preparando para ello una comida como para el patrono; después, tras ellos, se prepara de nuevo la mesa para los patronos. El jefe de la servidumbre anuncia que la comida está servida e invita a la mesa a los patronos. (Macrob., Sat. I, 24, 23)

Vi: ¡Vamos!, antes que nos tengamos que levantar, seamos indulgentes con el vino; lo haremos con la autoridad del decreto platónico, que consideró que servía de cierto estimulante y activador del talento y la virtud, que la mente y el cuerpo del ser humano ardiera con el vino. (Macrobio, Saturnales II 8, 4)

Incluso en relación con los moderados y honrados, gracias a las distensiones de la bebida, consideró que se rehacían y se reintegraban sus ánimos para afrontar las obligaciones de la sobriedad, y que recuperados insensiblemente, más contentos, resultaban más capaces de emprender de nuevo los esfuerzos; … (Macrobio, Saturnales II 8, 6)

Filosofia de vida: En consecuencia, hay que enfrentarse y, como en una formación de combate, las cosas placenteras y la licencia del vino han de vigilarse de cerca, de manera que contra ellas no estemos seguros ni en la huída, ni en la abstinencia, sino con el vigor y la constante presencia de ánimo; y con su uso moderado protejamos la temperanza y la continencia; y, calentado y a la vez reanimado el ánimo, si algo le ha provocado fría tristeza o vergüenza paralizante, las ahuyentemos. (Macrobio, Saturnales II 8, 9)

danza_poussin_800x669

FRAGMENTS SOBRE LES SATURNALES D’ALTRES AUTORS

https://domus-romana.blogspot.com/2014/12/saturnalia.html

Anuncis