Wittgenstein, escales i jocs: 100 anys del Tractatus – V Congrés Català de Filosofia – Andorra, juny de 2019

V Congrés Català de Filosofia – Canillo (Andorra) – 20, 21 i 22 de juny de 2019

Humbert Ruiz Gil  – www.mimesis.cat – http://linkedin.com/in/humbertruiz

A. Wittgenstein, escales i jocs – 100 anys del Tractatus

A l’agost de 1918 L. Wittgenstein donava la forma final al seu Tractatus. Segurament per a una obra filosòfica 100 anys és relativament poc temps per poder ser avaluada o analitzar el seu impacte amb prou perspectiva i rigor. Dit això i a risc de semblar agosarat s’hauria d’afegir que el Tractatus és troba entre una de les obres cabdals de la filosofia del segle XX i possiblement discutint-se el primer lloc amb L’ésser i temps de M. Heidegger i alguna altra. Però l’objectiu d’aquesta proposta de comunicació no és aquesta discussió ni un discurs de filosofia analítica que es volgués emmarcar a l’àmbit B.

L’apropament que proposo a la figura de Wittgenstein és més humil en termes acadèmics i proper a un homenatge, a un reconeixement de com una obra filosòfica (i el seu autor) traspassa l’àmbit estrictament acadèmic-filosòfic i esdevé un referent o inspirador per autors i creadors emmarcats en el context més ampli de la producció cultural amb tots els seus formats.

Wittgenstein en Spotify. Breu y curiós article de Marius Serra paregut a La Vanguardia el 22/01/2019 on constata, amb certa sorpresa, que Wittgenstein s’ha convertit en musa inspiradora de creadors musicals.

 https://www.lavanguardia.com/opinion/20190122/454245419653/wittgenstein-en-spotify.html

En aquest sentit, i donat que faré un breu recull de novel·les, escultures, pel·lícules, etc. on Wittgenstein i/o el Tractatus hi són presents, aquesta proposta de comunicació voldria situar-se a l’àmbit D, propera a l’Estètica i a la Teoria de les Arts.


B. Influència del pensament  i la imatge/icona del Tractatus (i Wittgenstein)

Com es deia al inici valorar l’impacte d’una obra filosòfica 100… en el món de la tecnologia és una eternitat.

Difícil mesurar, quantificar la influència, però podem constar a

  • Influencia natural… Influencia món acadèmic. I analitzar en profunditat la influència del pensament wittgenteà és una tasca que sobrepasa els propòsits dels present escrit. Només mencionar en l’àmbit acadèmic… El Tractatus va suposar un sotrac o impronta en la lògica matemàtica… el cercle de Viena. Les investigacions filosòfiques en la filosofia anglosaxona, analítica… Història filosofia segle XX.
  • Influencia sobrepasada… La sorpresa de Marius Serra. Al parlar del tema imatge, volem apuntar a un altre tipus d’influencia, potser propera a la divulgació… (o ús comercial?)  que Wittgenstein ha exercit sobre la cultura, sobrepassant el món acadèmic. Primer a Austria i poc a poc a la cultura occidental, hispana i anglosaxona.
  • En el tema de la imatge o representació visual de la filosofia  no se’l pren seriosament la filosofia.podríem caure en altres dificultats jardins però donat que la identificació visual popular de la filosofia és “L’escola d’Atenes” de Rafael potser pensem en anar renovant o incorporant altres imatges representatives.

A grosso modo, situarem la influència del Tractatus (i Wittgenstein) en tres moments (i un vaticini):

  • 1er moment: àmbit acadèmic, universitari. Filosofia del llenguatge, filosofia analítica… lògica. Anglosaxons.
  • 2on moment: àmbit acadèmic, universitari. Filosofia en general o humanitats. L’aspecte de la Mística (filosofia no escrita, filosofia com activitat) desborda el àmbits estrictament acadèmics. Europa continental.
  • 3er moment: es fa present en diversos formats o modalitats d’expressions culturals (altres exemples com el propi N. Chomsky,  Freud, Socrates…). Cultura occidental
  • Vaticini: el 4rt moment Wittgenstein com a referent de la cultura gamer amb els seus jocs del llenguatge (i les seves formes de vida)

Motiu influència món acadèmic, universitari: la centrelitat del llenguatge en la reflexió filosòfica sobre les persones i el món.

S’apunten dos motius per a la influència més enllà àmbit acadèmic-filosòfic: Wittgestein, més que un filòsofs, és un personatge i el Tractatus no és un llibre, és una escala, entre altres coses.

B1. Wittgenstein, més que filòsofs, un personatge. Breu biografia i anècdotes

A la audiència no els hi descobriré Wittgenstein 1, o Wittgenstein 2, o el filòsofs d’un sol llibre, el filòsofs del silenci… o el filòsofs dels jocs del llenguatge i les formes de vida. Son molts els noms donats a Wittgesntein. Ni descobriré la seva influència en el decurs de la filosofia del segle XX la qual ja s’ha insinuat.

Tampoc és ni el lloc ni el moment per a una biografia extensa, només destacar

  • La fortuna o dificultats de la redacció i publicació del Tractatus. Es pot dir que el Tractatus és quasi fruit de l’atzar, de la sort… que el puguem llegir no deixa de ser, en certa mesura, una pura casualitat d’ara fa 100 anys.

 

  • Així com alguns aspectes anecdòtics de la seva primera etapa

En aquesta web hi ha una exhaustiva i documentada cronologia biogràfica de L. Wittgenstein: www.wittgensteinchronology.com

  • Família Wittgenstein, aristocràcia
  • Realschule https://en.wikipedia.org/wiki/The_Jew_of_Linz
  • Enginyer – matemàtic
  • Principia Mathematica i Anècdota Russell Rinoceront 1911
  • 1913 Cabana Noruega
  • 1914 soldat Gran Guerra
  • Agost 1918 – Wittgenstein, presoners, dona forma Tractatus.
  • 1919 alliberat i dificultats fins a la publicació 1921
  • Deixa la filosofia…
  • La casa wittgenstein-haus
  • Investigacions filosòfiques
  • Pòstums

 

B2. El Tractatus no és un llibre, és una escala… entre altres coses. 

Definicions del Tractatus en el propi Tractatus i en altres escrits de Wittgenstein

  • No és un manual
  • És una escala
  • És un llibre d’ètica?… un crit, una explosió
  • És rellotge que no està en hora (no andròmina en forma de rellotge)

Definicions suggerides

  • És un arbre… o un jardí de 7 arbres?

4+1 definicions plàstiques del Tractatus

  • No és un manual

La primera definició que tenim del Tractatus és negativa i ens la dona el mateix Wittgenstein al iniciar el Pròleg:

Quizás este libro sólo puedan comprenderlo aquellos que por si mismos hayan pensado los mismos o parecidos pensamientos a los que aquí se expresan. No es por consiguiente un manual. Habrá alcanzado su objeto si logra satisfacer a aquellos que lo leyeren entendiéndolo. (Alianza ed.)

Destacar la rotunditat amb la que s’expressa i puntualitza en que no és el seu llibre, Ara diríem que no és un tutorial, que el Tractatus no és quelcom per aprendre a construir (una escala) o fer alguna cosa?

Concepte en alemany. Traducció anglès.

  • És una escala

La segona definició del Tractatus també la dona el mateix Wittgenstein a la proposició 6.54 on afirma que “Mis proposiciones son elucidaciones de este modo: quien me entiende las reconoce al final como sinsentidos, cuando mediante ellas –a hombros de ellas– ha logrado auparse por encima de ellas. (Tiene, por así decirlo, que tirar la escalera una vez que se ha encaramado en ella.). Tiene que superar esas proposiciones; entonces vera el mundo correctamente.”

Sembla que la escala no cal construir-la, que són les pròpies proposicions del Tractatus.

En una segona aparició de la metáfora de l’escalera  de 1930 es marca un distanciament radical de la postura sostinguda a 6.54. En aquest cas es troba en el esborrany de vorwort – prefacio a un llibre mai acabat per Wittgenstein i que volia titular Philosophische Bemerkungen, Observaciones filosóficas. 

Podría decir que, si al lugar al que quiero llegar se pudiera subir solo con una escalera, desistiría de alcanzarlo. De hecho, hacia donde tengo que tender de verdad, allí tengo que estar ya en realidad / Aquello a lo que se puede acceder con una escalera no me interesa. 

Altres autor que han utilitzat la metàfora de l’escala en les seves reflexions i escrits han estat Arthur Schopenhauer[1]

 […] la fuente de la verdadera sabiduría no radica en el saber abstracto, sino en la correcta y profunda captación intuitiva del mundo. Por eso, puede haber sabios en todas las épocas y los sabios de tiempos remotos siguen siendo tales para las generaciones venideras, mientras que la erudición es relativa: los eruditos de tiempos anteriores son como niños frente a nosotros y requieren de toda nuestra indulgencia.

Para quien estudia con el fin de comprender, los libros y los estudios son los peldaños de una escalera por la que asciende hacia la cima del conocimiento: a cada paso que da va dejando atrás cada uno de esos escalones. Por contra, la masa, los muchos que estudian para llenar su memoria no utilizan los escalones de la escalera para subir, sino que cargan a cuestas con la escalera, alegrándose de llevar el peso de esa carga. Permanecen eternamente abajo, portando lo que debería haberles transportado.

[1] En el séptimo capítulo del primer libro de sus Ergänzungen [Complementos] a Die Welt als Wille und Vorstellung de 1818 [El mundo como voluntad y representación].

Friedrich Nietzsche[2]

Para mi eran escalones, he subido más allá de ellos – para esto tuve que subir por ellos. Pero ellos creían que yo quería ponerme sobre ellos para descansar.

[2] En el libro de 1889 Götzen-Dämmerung oder Wie man mit dem Hammer philosophiert [El crepúsculo de los dioses o Cómo se filosofa con el martillo], en la sección introductoria del Götzen-Dämmerung, titulada Sprüche und Pfeile[Aforismos y flechas].

O el proper Francesc Pujols que ens proposa, en la seva cosmovisió, l’escala de la vida amb ressons llullians, on la materia sense vida puja pels cinc esglaons de l’escala, fins al seu estat angelical. L’any 1931, Josep Pla va publicar el Manual d’Hiparxiologia, on Pujols argumenta la seva famosa escala de la vida o ontobiològica. L’Escala de la vida té cinc graons: (1) el vegetal, (2) el protozoic, (3) l’animal, (4) l’humà i (5) l’angèlic. El número cinc és a la base de l’obra de Pujols. En el “sistema” de Pujols hi ha un total de cinc escales de cinc graons cadascuna, les quals li permeten explicar tots els àmbits de la realitat.

A la Filosofia en llengua catalana també hi troben autors amb referències a escales. “El vegetal és un àngel que dorm a la terra. L’àngel és un vegetal que es desperta al cel”. L’Escala de la vida de Pujol es una reinterpretació les escales de Ramon Llull i de Ramon Sibiuda. La imatge més sobervia que podem tenir és d’aquesta escala és obra de l’artista i escultor Josep Maria Subirachs Sitjar (1927-2014): Monument a Ramon Llull (1976. Formigó, 870 cm d’alçada)

http://www.subirachs.cat/trajectoria.aspx?id=1463%7CESCULTURA

  • És un llibre d’ètica?… un crit, una explosió.

Escrit en alemany amb títol llatí,  G. E. Moore va suggerir el títol en llatí de l’obra com a homenatge al Tractatus Theologico-Politicus de Baruch Spinoza (Nils-Eric Sahlin, The Philosophy of F. P. Ramsey (1990), p. 227

Inicialment un no té la sensació de estar davant d’un llibre d’ètica quan veu per primera vegada el Tractatus, ni ningú fora de la filosofia que se li ensenyi queda gaire convençut  del mateix. Ni el títol, ni el fomat, ni la temàtica semblen indicar que sigui un llibre d’ètica. Però es conegut que el propi Wittgenstein ho apunta en diverses ocasions.

  • En la Conferència sobre ètica: un llibre d’ètica faria explotar la resta de llibres.

 

  • En una carta que escriu al seu amic Ludwig von Ficker (1919), diu que el sentit últim del Tractatus logico-philosophicus és ètic.

Mi obra se compone de dos partes: de la que aquí aparece, y de todo aquello que no he escrito. Y precisamente esta segunda parte es la más importante. Mi libro, en efecto, delimita por dentro lo ético, por así decirlo; y estoy convencido de que, estrictamente, solo puede delimitarse así. Creo, en una palabra, que todo aquello sobre lo que muchos hoy parlotean lo he puesto en evidencia yo en mi libro guardando silencio sobre ello. […] Le aconsejaría ahora leer el prólogo y el final, puesto que son ellos los que expresan con mayor inmediatez el sentido. (Fragmento recogido y traducido en la “Introducción” de Isidoro Reguera y Jacobo Muñoz (1986) a su edición del Tractatus logico-philosophicus, Madrid: Alianza, 2002; pág. ix)

Spinoza_EthicaÉs possible que a part del títol el Tractatus pogués també tenir un reflexe amb l’Ètica d’Spinoza, publicada pòstumament el 1677. Una ètica profundament matematitzada segons l’ordre geomètric…

L’obra està profundament sistematitzada; es proposa el tractament de tots els camps d’investigació de filosofia dividint-la en cinc parts (de Déu, la ment, les passions, l’esclavitud de l’home en relació amb ells i la possibilitat del seu alliberament elles) Profunt recorregut a partir de les preguntes més fonamentals de la metafísica per conduir-nos finalment a l’ètica amb l’objectiu precís de la formulació d’una teoria de la felicitat humana

L’exposició del contingut d’Ètica, com s’especifica en el títol, s’organitza llavors, d’acord a un mètode “geomètric” inspirat en el model axiomàtic-deductiu de la geometria euclidiana. Spinoza procedeix indicant axiomes i definicions sobre la qual mostra la proposicions amb els seus possibles corol·laris. Aquest mètode, que té per objecte garantir demostrativament la certesa dels resultats que va gradualment assolint.

 

  • És rellotge que no està en hora (no andròmina en forma de rellotge)

T. Fann en el llibre “El concepto de filosofía en Wittgenstein” aludeix a la metàfora del rellotge per referirse al Tractatus. “Wittgenstein solía decir que no todo el Tractatus era erróneo; no era como un montón de chatarra aparentando ser un reloj, sino un reloj que no marcaba la hora correcta”.

Element de continuïtat: Una doble imatge molt plàstica, un  munt de ferralla (amb aparença de rellotge) o un rellotge a deshora. Assimilació a artefacte explosiu de rellotgeria?

(definició sottgerida, per donar pas següent apartat)

  • És un arbre… o un jardí de 7 arbres?

https://pbellon.github.io/tractatus-tree/#/

tractatus treeAquest projecte és una experimentació personal de Pierre Bellon, programador web que ha utilitzat eines basades en dades com D3.js per descobrir una peça de filosofia com és el Tractatus logico-philosophicus (Logisch-Philosophische Abhandlung en el seu nom original) de Ludwig Wittgenstein. Tal com diu P. Bellon “Les seves proposicions numerades segueixen una estructura d’arbre, ( 1 , 1,1 , 1,2 , etc.) el que em va fer pensar que podríem visualitzar-la fàcilment.”

Tingueu en compte que aquest projecte no tracta d’explicar ni de justificar el llibre, sinó que convida a la reflexió del lector.


C. Alguns ejemples Wittgenstein a la cultura (presència, influència…)

En el camp de la narrativa i/o novel·les destacar:

  • La amante de Wittgenstein de David Markson. Ed. Destino, 1989. Novel·la experimental que juga amb el llenguatge i amb la pròpia idea de novel·la.
  • Una investigación filosófica de Philip Kerr. Ed. Anagrama, 1996. Novel·la negra on un programa policial destinat al control dels potencials assassins en sèrie desencadena una onada d’assassinats. Els pensaments d’un assassí en sèrie no són altres que proposicions del Tractatus.
  • Corrección, novel·la de Thomas Bernhard (1931-1989) on es ficciona apartir de la història i disseny de la Kundmanngasse per part de Wittgenstein i la seva filosofia. Un narrador anònim, que es manté dins dels límits del llenguatge es fa càrrec del llegat d’un amic que s’ha suicidad després de estar 6 anys dissenyant un con invertit que desafia les lleis de l’arquitectura.  El camí del misticisme porta fora del món… (NOTA:
  • Literatura Hispana: destacar el treball doctoral de Pedro Gurrola Ludwig Wittgenstein y el teatro europeo contemporáneo (2003) i el seu escrit, Cuatro aproximaciones al Tractatus de Wittgenstein desde la literatura hispanoamericana. Profesor asociado en la Facultad de Matemáticas de la Universidad de Barcelona.

 

En el setè art, el cinema, trobem tres referències destacades

  • Wittgenstein una pel·lícula rodada l’any 1993 pel director Derek Jarman. Es basa en la vida i pensament del filòsof Ludwig Wittgenstein.
  • Aparició de Wittgenstein a l’escena inicial de pel·lícula Los crímenes de Oxford (Álex de la Iglesia, 2008). Adaptació cinematogràfica del llibre que Guillermo Martínez (Bahía Blanca, Argentina, 1962) va publicar al 2003  amb el mon Crímenes imperceptibles. A España va ser al 2004 a l’editorial Destino amb el nom de la pel·lícula.

 

  • Destacar també un documental, en format curt, sobre la recerca de la cabana que Wittgenstein es va construí en el fiord Sognefjorden de Noruega, per aillar-se i escriure (1913) .  Philosopher’s hut deep in the fjord: Wittgenstein in Norway, va ser publicat al 2016 per Kirsten Dirksen al seu canal de YouTube i va comptar amb la col·laboració de la Wittgenstein Society de Skjolden i recolzats per la Public Art Norway.

 

Textos de Wittgenstein al teatre

  • Max Black (1998), és una obra de teatre composta i dirigida per Heiner Goebbels i basada en textos de Paul Valery, Georg Christoph Lichtenberg, Ludwig Wittgenstein i Max Black.  Amb un sol actor en escena, André Wilms, la ciència, el coneixement i la experimentació és despleguen vertiginosament entre el llenguatge matemàtic de les reaccions i la gramàtica d’ un temps musical. Estrenada a Lausana, abril de 1998.

Max Black és un muntatge teatral concebut per a un sol actor, André Wilms, que ja va treballar amb Goebbels en Ou bé li débarquement désastreux . De fet comença on aquesta acaba: un investigador al seu laboratori. És un laboratori d’idees on Goebbels, entre música, reaccions i enigmàtics instruments, esquitxa amb els textos de L. Wittgenstein, Paul Valéry i Max Black entre d’altres.

https://www.heinergoebbels.com/en/archive/texts/material/read/512

Al centre de l’escenari una gran taula d’un científic amb moltes coses petites: una màquina de cafè, un llum d’escriptori, tubs d’assaig, flascons, plats, gots, un teclat musical, instruments de corda … A l’altra banda de la taula una cadira vella. A la dreta de l’escenari amb bicicleta a l’inrevés i dues caixes, a l’esquerra una altra taula, més petita, també amb un munt de coses sobre … es poden observar focs encesos, fums i espurnes, reaccions en cadena, instruments de recerca … lògica, física, química, semiòtica … treball, treball … treballar el treball … procés, activitat recursiva … velocitat … es és ràpid o no és res rugeix com a principi màxim d’un món sense temps, accelerat i meta-infinit. Una tasca eterna de recerca de sentit a una realitat cada vegada més àmplia i llunyana on el llenguatge (la música) sorgeix com a instrument de coneixement de la matèria-món i objecte mateix d’anàlisi.

L’especialització m’és impossible. Jo faig somriure a la gent. No és ni poeta, ni filòsof, ni geòmetra ni res. No aprofundeix en res. Amb que dret parleu de les coses a les quals no us heu consagrat? … Jo sóc com l’ull que veu allò que veu: el més mínim moviment canvia el mur en núvols, el núvol a rellotge …

 

  • El impromptu tórrido del Kremlin de Fernando Arrabal  (2014, Ed. Antígona), és un diàleg dramatitzat fictici entre el líder comunista Stalin i el seu llavors admirat filòsofs Wittgenstein.

 

 

Dos expressions plàstiques del Tractatus o la metàfora de l’escala, generada per la idea expressada a la proposició 6.54 on Wittgenstein compara el seu llibre amb una escala la qual ha de ser llençada un cop s’ha pujat per ella.

  • Escultura “Escala i núvol” Centre d’Interpretació de la Mística (Àvila) Instal·lació permanent. https://avilamistica.es/

 

  • Escultura “L’escala de Wittgenstein”. Acció artística al Centre D’Art Can Castells (Sant Boi de Llobregat, maig 2013)

TV i còmic. Breus però significatives són les referències a Wittgenstein en el món del còmic, sèries o animació televisiva.

  • The Springfield Files (1997) Episodi on Homer Simpson fa referència a
    Wittgenstein en un interrogatori que li fan el protagonistes de The X – Files
  • We want you to re-create your every move the night you saw this alien. Well, the evening began at the gentlemen’s club…
  • Homer.- where we were discussing Wittgenstein over a game of backgammon.
  • Mr. Simpson, it’s a felony to lie to the F.B.I. We were sitting in Barney’s car eating packets of mustard. You happy?
  • (llibre) The Simpsons and Philosophy: The D’oh! of Homer (2001) és un llibre obra dels autors William Irwin , Mark T. Conard, Aeon J. Skoble i amb dissenys de Joan Sommers.
  • (llibre) The Big Bang Theory and Philosophy: Rock, Paper, Scissors, Aristotle, Locke, editat per Dean A. KowalskiSéries. Capitol dedicat a analitzar la influencia de Wittgenstein en el caracter de Sheldon i en la seva concepció i ús/joc del llenguatge.

Música

  • Mindloops – The world is that all the case

Mindloops o Pol Santacana, filòsofs i músic, en el seu àlbum The World Is All That Is The Case (2018) i la cançó a la que dona títol inclou la veu mostrejada a partir de “Wittgenstein in a Nutshell”, de Michael Pierce.

https://mindloops.bandcamp.com/track/the-world-is-all-that-is-the-case-3

  • Underworld – Cowgirl

Rick Smith, Karl Hyde (Underworld) són referents mundials en música de ball. En actiu desde 19..? les seves creacions han estat presents en pel·lícules, anuncis i videojocs. En el seu video del tema Cowgirl (àlbum de 1999??) s’inicia amb la proposició inicial del Tractatus.

  • Els Pets – Wittgestein

En el seu últim larga durada Som (2018) dediquen a Wittgenstein una cançó… potser caldria parlar amb ells per a que expliquin el seu sentit.

Tens els ulls enfocats
A una revista massa rosa,
I un home al teu costat
Es mira el món ben enfadat.
A la paret de color de gos que fuig
Hi ha un póster d’en Wittgenstein.
Fa mala cara, potser té por
D’aquell paper pintat,
Com de Miró imitat.

  • The New Raemon – Wittgestein
Una canción de cuna entre tempestades és el nom del àlbum que The New Raemon publica en  2018. En aquest cas, només és el nom de la cançó, en el contingut de la lletra no hi apareix com a tal. Lletra molt curta on podem destacar conceptes com “voluntat”, “singular”, i “por” (en la del Pets també hi apareix)

 

Mems wittgensteans

Hi ha autors amb més tirada com Shopenhauer o Nietzsche. Escasos en llengua castellana o catalana.

images

 

Graffiti o stencil

images ukjm

FB_IMG_1561139267662FB_IMG_1529952564762

Videojocs?

Després de que la gran industria del videojoc ha flirtejat amb personatges mitològics i finalment s’ha atrevit a fer de Sòcrates un personatge de videojoc… podem esperar a Wittgenstein?

Sòcrates a Assassins Creed Odyssey

 

 

Personal

Video projecte hermes

https://mimesisblogagenda.wordpress.com/2015/09/04/la-escalera-de-wittgenstein/

https://mimesisblogagenda.wordpress.com/2016/03/25/wittgenstein-haus-una-visita/

https://mimesisblogagenda.wordpress.com/2017/03/31/el-tractatus-de-wittgenstein-tast-de-filosofia-30-de-marc-de-2017/

Homenatge agost 2018: Videos, Maquina, stencil, café filosòfic, +Más filosofia

https://mimesisblogagenda.wordpress.com/2018/11/01/llevamos-a-wittgenstein-a-mas-filosofia-2018/

https://mimesisblogagenda.wordpress.com/2018/11/14/taula-rodona-wittgenstein-lenigma-dun-geni-biblioteca-jordi-rubio-i-balaguer-sant-boi-de-llob-14-de-novembre-2018-18h/

 

Performance Andorra 2019

  • Fer vídeos acaban la proposició 1 de Tractatus: “1. El mon és…”
  • Fer entrevistes vídeos a persones…
  • Seguiment Audiovisual Congrés