I sento que ja m’està bé

S’allunyen les paraules d’aquest món

I sento que ja m’està bé

Fart d’equilibris d’hipocresia estètica

Guspires, llamps i trons!

 

Renuncio al ritme, a contar i rimar

dons les hores s’encavalquen soles

lliures, salvatges i detonants

Guspires, llamps i trons!

 

I és el temps, la mesura del número

segons l’abans i el desprès,

que fa els mots invisibles

I als éssers innexistents

 

S’allunyen les paraules d’aquest mon

I sento que ja m’està bé