S’allunyen les paraules d’aquest món
I sento que ja m’està bé
Fart d’equilibris d’hipocresia estètica
Guspires, llamps i trons!
Renuncio al ritme, a contar i rimar
dons les hores s’encavalquen soles
lliures, salvatges i detonants
Guspires, llamps i trons!
I és el temps, la mesura del número
segons l’abans i el desprès,
que fa els mots invisibles
I als éssers innexistents
S’allunyen les paraules d’aquest mon
I sento que ja m’està bé
