Una ciència-ficció catalana? 100 anys de Pedrolo – Dijous 26 d’abril 2018

De la mà de Antoni Munné-Jordà en endinsarem a univers Pedrolo, 100 anys després del seu naixement i més enllà del seu Mecanoscrit…

Antoni Munné-Jordà

És escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció “porpra i plata” de Pagès editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. És un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d’aquest gènere.^[2]

La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies.^[3] La primera està composta per Damunt un blanc així com el del paper (1978), Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987), que tenen un context científic i estan escrites sota els lemes de l’espai, el temps i el moviment, respectivament. La segona trilogia és més fantàstica i versa sobre la història de Vilanova en el temps: La paciència del mar (1994), que se situa a l’actualitat, L’única mort (1999), que se situa en temps dels ibers, i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que se situa d’aquí a 10.000 anys.

La seva darrera novel·la, Michelíada (2015), guardonada^[4] amb el Premi Ictineu, agafa la Ilíada com a patró, pren de l’Ulisses de Joyce l’ús d’un registre diferent per a cada capítol, utilitza per a cada personatge o col·lectiu una variant dialectal del català i, per si amb això no n’hi hagués prou, fa inventari dels temes que atén la ciència-ficció actual: la crisi de les ideologies i les religions, el poder de les corporacions de comunicació de masses, el medi ambient i el transhumanisme.^[5]

Ha publicat dues antologies canòniques: Narracions de ciència-ficció. Antologia (1985) i Futurs imperfectes: antologia de contes de ciència-ficció (2013).

És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Munn%C3%A9-Jord%C3%A0

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l’Aranyó, 1 d’abril de 1918 – Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l’absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l’influent estudi de Martin Esslin (El segarrenc és l’únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)–, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l’èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen. És considerat l’escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l’escriptor més perseguit per la censura franquista.

Nascut al castell de l’Aranyó, pertanyia a una família de la baixa noblesa, els Pedrolo. El pare era advocat, tot i que no exercí mai. La mare va morir poc després de néixer el seu germà petit Ramon. Va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l’any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la Guerra Civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L’any 1943, es casà i s’instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi – Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove… https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Pedrolo

El mecanoscrit del segon origen… https://ca.wikipedia.org/wiki/Mecanoscrit_del_segon_origen

Mecanoscrit del segon origen és una obra de ciència-ficció escrita per Manuel de Pedrolo l’any 1974 que va tenir gran èxit de públic, sobretot entre el sector juvenil, i és un dels llibres més venuts de la literatura catalana. L’obra es divideix en sis capítols, els quals els cinc primers són d’una extensió similar i són anomenats Quaderns i el darrer, és breu i es titula «És l’Alba la mare de la humanitat actual?». Va ser duta a la televisió per mitjà d’una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3,