LES SATURNALS
Aquesta festa romana es considerada per molts l’orígen del nostre carnaval actual i una bona manera de acostar-se a ella és l’obra de Macrobio, escriptor i gramàtic romà, amb el nom de Saturnalia, escrita al voltant del 384-395 o 430-440 segons autors.
Es tracta d’un simposi literari incomplet de set llibres escrit durant els dies de les festes de les saturnals del año 384 d. de C. on dotze erudits romans, un d’ells el gramàtic Servio, es tanquen per celebrar tres banquets literaris a les cases dels senadors romans Vetio Agorio Pretextato, Virio Nicómaco Flaviano y Quinto Aurelio Símaco, per parlar i dialogar sobre Virgili, tradicions romanes, filosofía, gramática i curiositats. L’obra sembla ser un homenatge a la vella Roma pagana front el cristianisme cada cop més present. Al segle IV d. C. les Saturnals són prohibides a tota roma.
Per als especialistes aquesta obra és l’inici de la literatura comparada.
Alguns fragments de l’obra de Macrobio
Esclaus: En esta festividad las familias respetuosas con la religión honran primero a los sirvientes preparando para ello una comida como para el patrono; después, tras ellos, se prepara de nuevo la mesa para los patronos. El jefe de la servidumbre anuncia que la comida está servida e invita a la mesa a los patronos. (Macrob., Sat. I, 24, 23)
Vi: ¡Vamos!, antes que nos tengamos que levantar, seamos indulgentes con el vino; lo haremos con la autoridad del decreto platónico, que consideró que servía de cierto estimulante y activador del talento y la virtud, que la mente y el cuerpo del ser humano ardiera con el vino. (Macrobio, Saturnales II 8, 4)
Incluso en relación con los moderados y honrados, gracias a las distensiones de la bebida, consideró que se rehacían y se reintegraban sus ánimos para afrontar las obligaciones de la sobriedad, y que recuperados insensiblemente, más contentos, resultaban más capaces de emprender de nuevo los esfuerzos; … (Macrobio, Saturnales II 8, 6)
Filosofia de vida: En consecuencia, hay que enfrentarse y, como en una formación de combate, las cosas placenteras y la licencia del vino han de vigilarse de cerca, de manera que contra ellas no estemos seguros ni en la huída, ni en la abstinencia, sino con el vigor y la constante presencia de ánimo; y con su uso moderado protejamos la temperanza y la continencia; y, calentado y a la vez reanimado el ánimo, si algo le ha provocado fría tristeza o vergüenza paralizante, las ahuyentemos. (Macrobio, Saturnales II 8, 9)
Un bon article sobre les saturnals… http://legioviiclaudia.blogspot.com.es/2013/12/las-saturnales-romanas.HTML
ANTECEDENTS
Crònia (Κρόνια) fou un festival celebrat a Atenes i Tebes en honor del tità Cronos, el culte del qual havia estat introduït molt antigament a l’Àtica i tenia un temple en comú amb Rea. El festival es feia el dia 12 del mes de Hecatombaeon o més antigament μην Κρονιων (‘mes de Crono’).
També a l’illa de Rodes es feia un festival en honor de Cronos (potser equivalent al fenici Moloc) on es feien sacrificis humans, generalment de criminals. Aquí el festival es feia el dia 16 de Metageitnion.
Purim (פורים, sorts) és una festa secundària dins el judaisme, però molt popular. Prové del llibre bíblic d’Ester. Commemora l’alliberament dels jueus de l’extermini a què els havia condemnat Haman, el ministre plenipotenciari del Rei Assuer de Pèrsia durant el regnat de la dinastia aquemènida. Es creu que aquest monarca podria ser el sobirà Xerxes I de Pèrsia i que va regnar des de l’any 486 aC fins al 465 aC.
El nom de Purim segons la Bíblia prové del sorteig que va fer Aman per tal d’establir el dia del genocidi del poble jueu. La festa fou instituïda per Mardoqueu i aquesta té lloc el 14 d’Adar, data que sol correspondre amb el mes de febrer o març. A part de la lectura que es fa del llibre d’Ester a la sinagoga (matí i tarda) ha esdevingut molt popular l’intercanvi de regals entre veïns i amics. Els homes estàn autoritzats a beure vi fins a “confondre els noms d’Amán i Mardoqueo”.
ACTUALITAT DEL CARNAVAL
Els diferents models de carnaval que avuí dia existeixent incorporen en diferent mesura la crítica, sátira o burla de l’actualitat política o social. Un dels casos més comentats als mitjans de comunicació ha estat la disfressa inspirada en els fets que es relaten el documental “Ciutat morta”. Per a uns motiu de denuncia… per a altres, simple sátira…
MÉS INFORMACIÓ Querellas por disfraces ofensivos sobre el 4-F
mimesis.cat 
